dijous, 23 de març de 2017



EXCURSIÓ A LA COOPERATIVA EMPORDÀLIA


El passat 3 de novembre del 2016 un conjunt d’alumnes de 3r d’ESO van tenir el plaer de visitar la cooperativa de Pau, anomenada “Empordàlia”.


El dia 3 de novembre del 2016 una part dels alumnes de 3r d’ESO de l’institut de Vilablareix vam realitzar una sortida a un poble de l’Empordà anomenat “Pau”. Allà vam visitar la seva cooperativa anomenada “Empordàlia” i ens van ensenyar el procés del vi i de l’oli.
Vam haver de dividir-nos en dos grups degut a que l’excursió no es podia realitzar per tantes persones. Per això, els professors van decidir anar-hi dos dies, anar una classe i mig grup d’una altre classe un dia, i el segon, els alumnes restants. A la primera visita van poder-hi assistir uns 46 alumnes.
Vam encaminar-nos cap a Pau a un quart de nou del matí. El trajecte va durar uns quaranta-cinc minuts. Quan vam arribar vam tenir un quart d’hora per esmorzar i seguidament ens van separar en tres grups i ens van presentar els monitors per poder començar la sortida el més aviat possible.


Per començar, ens van entregar un dossier que l’havíem d’anar realitzant al llarg de l’excursió. Seguidament ens van ensenyar els diferents tipus de vinyes que hi ha, també ens van comentar que hi ha dos tipus de conreu:  el que està en vas i l’emparrat. Es distingeixen per la seva manera de conrear, un està agafat per fils de ferro, per tant és tens i aferrat, i s’anomena “emparrat”. En canvi l’altre és lliure, és el en “vas”.
També ens van dir que hi ha dos tipus de raïm: el blanc i el negre. Amb els dos tipus de raïm es pot fer vi blanc i vi negre, perquè el que influeix en la elaboració del vi no és el color de la pell, sinó el temps que passa des de que s’agafa el raïm fins que s’elabora. Ens van dir que hi havia quatre varietats de vinya i que dues d’aquestes són autòctones, és a dir, d’aquí Catalunya.
Abans d’anar a dinar, vam anar a observar els diferents tipus d’oliveres i quines diferencies tenen. Es poden diferenciar segons la fulla, el fruit, l’escorça i la capçada. Hi ha dues varietats: l’argudell i el corivell:
La fulla: Es diferencia segons l’anvers i el revers. La de l’argudell té l’anvers de color verd fosc i el del corivell també, però una mica més clar. El revers de l’argudell és de color verd blanquinós i el del corivell és verd clar.
El fruit: El de l’argudell té forma de cor i el del corivell té una forma punxeguda.
L’escorça: La de l’argudell és clivellada i la del corivell ho és encara més.
La capçada: La de l’argudell té branques enlairades i la del corivell té branques caigudes.
Tot seguit, vam començar a caminar fins el lloc on dinaríem. Per arribar-hi vam haver de caminar dos quilòmetres. Un cop allà, els monitors que ens acompanyaven ens van dir que teníem quaranta-cinc minuts d’esbarjo. Unes quantes persones van aprofitar per anar a comprar alguna cosa com ara begudes, llaminadures, etc. D’altres van aprofitar per visitar l’espai on estàvem i escoltar música. Un cop acabats aquests quaranta-cinc minuts, ens vam tornar a reunir i ens vam dirigir cap a la cooperativa de Pau.
Quan vam arribar a la cooperativa de Pau, vam començar emplenant el dossier sobre l’elaboració de l’oli a fora, ja que a dins de la cooperativa hi havia molt de soroll i no es podia escoltar a la monitora. Tot seguit, ens van informar de que la recollida de les olives es porta a terme al novembre. Per a l’elaboració de l’oli  es duen a terme dues parts: La preparació de les olives i l’elaboració de l’oli. En la preparació de les olives influeixen cinc màquines: La tremuja, la ventadora, la rentadora, la tremuja amb bàscula i la caseta de control que a dins hi ha un home o una dona que controla la preparació de les olives. En l’elaboració de l’oli també influeixen cinc màquines: El molí, la termobatedora, el dipòsit i dues centrifugadores; una separa l’oli de la “pinyada” (la pela, la popa i el pinyol) i l’altre que separa l’oli de l’aigua vegetativa.

Seguidament vam passar de l’elaboració de l’oli a l’elaboració del vi.
La verema és la collita del raïm i es realitza al setembre i a vegades a l’agost. Els aparells que realitzen el procés d’elaboració del vi són: la desrapadora, la trepitjadora, la premsa i el dipòsit.
Segons vulguem obtenir un vi blanc, rosat o negre variarà el temps de contacte del most amb la brisa. El blanc no està en contacte amb la brisa mai, el rosat hi està 48 hores i llavors tenim tres varietats de vi negre; el negre jove, que està 1 o 2 setmanes en contacte amb la brisa i el negre criança i el negre de reserva que hi estan 21 dies.

Hi ha una planta dedicada a l’embotelladora que està formada per: una rentadora, una embotelladora, un manual i una màquina de precintar i una altre d’etiquetar.

A la cooperativa hi ha l’antic trull d’oli que tenen exposat, ens mostra com s’obtenia l’oli antigament. Els aparells que es feien servir eren:
Manual: s’agafaven les olives.
El molí antic: xafava les olives.
Termobatedora: fa la pasta més homogènia.
La premsa: separa el líquid del sòlid.
El dipòsit: separa l’oli i l’aigua.

Podem esmentar 5 diferències entre l’elaboració de l’oli antigament i l’actual:
La primera diferència és l’electricitat, al trull antic es feia servir menys i al trull actual més, ja que l’energia elèctrica s’utilitza molt més.
També es diferencia el treball manual, abans se n’havia de fer més i en el trull actual no tant degut revolució industrial.
La producció en el trull antic era menor a la del trull actual ja que per obtenir productes es necessitava més temps i més treball.
La qualitat del trull antic era menor a la del trull actual perquè amb el temps ha anat avançant.
I per acabar, també es pot diferenciar l’espai que ocupa el trull antic que és menor a la del trull actual.

Quan vam acabar de realitzar el dossier els de la cooperativa van tenir un gest molt maco i ens van deixar provar l’oli d’allà acompanyat de trossets de pa i un got d’aigua. Amb aquest acte vam acabar la nostre visita a Pau i ens vam dirigir als busos i després d’un trajecte de 45 minuts aproximadament vam arribar a casa nostre. Va ser una excursió molt bonica i entretinguda.


 Júlia Martínez i Nàdia Casals, 23 de novembre del 2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada